Aconcagua 2011: Un altre cop al CB


Després de dues nits d'alçada, tornem a baixar al Camp Base.
Les previsions meteorològiques dónen mal temps fins demà passat, així que ens quedarem aquí i aprofitarem per descansar.
Hi arribem a l'hora de sopar i no tenim gaire temps de res.... estem molt cansats!

Aquesta nit al CB, no l'he passat gaire bona. Estic molt costipada i m'he llevat amb la cara molt inflada. Després d'esmorzar, he decidit anar fins al campament, que està a mitja horeta, per què el metge em fes una petita revisió. També aprofitem per agafar aigua, que al Refugi ens la dónen de color marró i no fa gaire gràcia.


El metge m'ha fet la revisió normal: l'oxígen en sang, les pulsacions, la pressió, la ventilació pulmonar... Estic perfecte de tot, però tinc un edema perifèric, que no és res sinó s'acompanya de vòmits, mal de cap o insomni. I no és el meu cas. Millor que no sigui res perquè demà vull pujar cap amunt altre cop. Però ara... a descansar tot el dia!


Bé doncs... un altre dia al CB. Previsió de mal temps fins dimecres. Així que ens tornem a quedar aquí. Fa dos dies que no para de nevar i la muntanya aparèix i desaparèix ràpidament sota la boira. No sería prudent pujar ara.
Però estem cansats de no fer res i decidim fer una petita excursioneta fins al glaciar d'aquí a prop. Allà ens trovem amb els Penitentes, unes formacions enormes de gel esculpides pel vent típic de l'Aconcagua. Un vent bastant fort.

Penitentes

Torna a nevar i fa molt de fred, així que anem cap al Refugi. Demà és dimarts i, segons la meteo, dimecres farà bon dia per fer cim. Em de preparar les motxilles. Si no pujem demà, ja no ens quedaran dies, doncs dijous hem de tirar cap a Mendoza i divendres volar cap a casa. La idea és demà pujar al C2, dormir allà i dimecres anar cap al cim i baixar directament fins al CB, i dijous baixar fins a l'entrada del Parc, unes 8 hores caminant i després 3 hores de carretera fins a Mendoza. Una pallissa, però si no ho fem així, no tenim dies.


Avui estem mooooolt animats!  Tot i que caminem 6 hores gairebé sense parar. Però avui, per fi, deixem el Camp Base per anar a dormir al C2, on hi tenim muntat el campament que vam deixar fa dies.
La pujada ha estat molt bona, doncs no portem gaire pes.... les tendes ja estan allà i els fogonets, el gas, menjar... Ens hem estalviat un munt de pes!

Arribem al C2 i notem que algú ha estat a les nostres tendes. Pensem que potser els ha agafat el mal temps i s'hi han quedat a dormir, però fem una revisió general i no ens falta res, així que... cap problema!
Tornem amb el ritual d'anar a buscar neu i fondre-la. I, mentre estem capficats en això, aparèixen dos guardes del Parc preguntant-nos si les tendes són nostres. Algú els hi va dir que aquestes tendes portàven aquí des de fèia 10 dies i ja estàven preocupats. No sabíen on era la gent de les tendes i van venir ahir a revisar-les. Així que, enigma resolt! Van ser ells els qui van entrar a les tendes!
Per cert! ens diuen que per demà donàven molt de vent i mal temps, que no pujéssim..... NO POT SER!
Demà és l'únic dia que ens queda per fer cim i ens diuen que no pujem. De fet, ja fa dies que esperem el bon temps i... no hi ha manera!
Decidim que, amb mal temps o bon temps, atacarem el cim demà!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada