Ahir vaig participar a la marxa de la Vall de Cardós "Romànic a la claror". Una ruta ben bonica passant pels 18 pobles d'aquesta Vall, combinant 30,97 km per senders, 5 km per pista i 5 km per carretera. Un total de 40,97 km pels que no es van equivocar en cap moment i amb un desnivell acumulat de 2425 m.
Aquest no és el meu cas... No ens van donar cap tipus de plànol, ni mapa ni res i els camins no estaven marcats. Només sortir de Cassibrós, un es va desviar i va agafar la pista cap al Plà de Néqua i tots els que anàvem al darrera el vam seguir. Una pista amb un desnivell considerable i mol llarga. Quan ja erem gairebé a dalt, ens vam adonar que ens aviem equivocat, doncs el seguent poble que teniem que anar, Arrós de Cardós, quedava molt més avall. Em va extranyar que per anar de Cassibrós fins Arrós ens fessin passar pel Plà de Néqua, però a les curses... no se sap mai! Així que, un cop vam comunicar amb l'organització i ens va dir que no era per allà, vam tornar a baixar a Cassibrós i vam agafar el sender del riu que ens va portar fins a Arrós. Amb tot això, vam fer 15 km de més i un retard de més d'una hora. Quan vam arrivar al següent poble el control ja habia plegat, i al següent, Esterri de Cardós, tampoc ens vam trobar el control.
Així que la majoria va abandonar.
Jo ja em vaig treure el dorsal perquè ja no podia puntuar amb aquest retard que portava, però vaig voler seguir, però ja amb tranquilitat, perquè mai habia anat a tanta velocitat per la muntanya.
Vaig baixar fins a Lladrós amb la intenció de seguir cap amunt fins Lladorre i Tavascan, però quan era a Lladrós, vaig decidir anar cap a Estaón, un poble molt bonic que està a dalt de tot de la muntanya. Així que vaig donar mitja volta i cap avall per carretera per anar a trobar el sender que va cap a Estaón.
De Lladrós vaig baixar passant per Benante fins a Ainet de Cardós i allà vaig tirar amunt per un sender fins a Bonestarre. Allà em va agafar la pluja i vaig esperar una mica, total.... ja no calia córrer!
Quan va parar una mica de ploure, vaig tirar cap a Estaón i ja vaig agafar la baixada passant per Anàs, Surri i altre cop a Ribera, lloc de sortida i final de la cursa.
De 30 participants, 17 ens vam equivocar de camí. Tothom es queixava de les males indicacions del recorregut, no hi habia res marcat, i alguns també es van perdre més endavant.
La organització ja ens va assegurar que de cara a l'any vinent marcaría els camins perquè no tornés a passar el mateix que ahir. Així que tots esperem que la cursa del 2011 sigui un èxit total!
Una llàstima perquè m'hagués agradat acabar-la, però les coses van anar així. El que he après és que no pots fer una cursa parlant amb el del costat perquè llavors passa el que passa... que anar seguint als altres, et desvies sense adonarte'n i no la pots acabar.
