Aconcagua 2011: Camp Base

Deixem Confluencia i ens dirigim cap al Camp Base, a 4370m d'alçada. Unes 8 hores de distància.



Playa Ancha

 El camí és molt llarg i pesat. Passem per Playa Ancha. Una extesió enorme de terra, pols, pedres i  riuets d'aigua marró, bruta de fang, que ens indica que no hi ha gaire neu per les alçades. Kilòmetres i kilòmetres d'un paissatge molt sec i amb un polsim que se'ns posa al coll. El marró del terra i les muntanyes contrasta amb el blanc lluent del marbre que està per tot arreu.

Un cop hem atravessat Playa Ancha, entrem a Playa Chica i... ens trobem el mateix. Em dóna la sensació de que estigui anat per un desert i no cap a l'Aconcagua.
Quan hem arrivat a la Piedra del Fraile, hem parat a menjar alguna cosa i a descansar una mica. A partir d'aquí, el camí ja comença a pujar bastant.


Atravessant el riu

 Quan ja portem unes 7 hores caminant, hem d'atravessar el riu. L'aigua baixa molt marró i amb molta força i hi ha un tros bastant ample per poder creuar. Em sembla que no podré quan veig a la Raquel, amb les seves llargues cames, que el passa amb dificultats. L'Òscar ens ajuda i, després de patir, mullar-nos i riure molt, tots aconseguim passar el riu.
El que ens espera després és una grimpada i una forta pujada per una tartera molt vertical. Estem cansats de tan caminar i aquest final és horrorós. Sembla que no hi arrivem mai, però per fi, a dalt d'un turonet, divisem una bandera d'Argentina..... ja hi som!!



Ja estem molt amunt



L'arrivada al Camp Base és una mica decepcionant. Només veig un Refugi enorme, que ells li diuen Hotel, i... res més. Un Aconcagua pelat de neu, molt bonic, però no té res a veure amb el que habia vist feia dos dies. La cara sur me va deixar sense paraules, en canvi ara, veient la cara nort, només puc autoconvèncem de que també és molt bonica i que serà molt més fàcil pujar per aquí. Però la veritat és que no m'imaginava això. No sé que és el que m'imaginava, però això no!

 El Refugi està bastant malament, fa molt de fred i és molt gran per calentar-lo amb una petita estufa de butano. Però el menjar és bo i la gent molt amable. Hi han tot de banderes, pancartes, samarretes, enganxines... tot penjat per tot arreu amb escrits i signatures de la gent que han fet cim o que simplement han passat per aquí. Nosaltres també hi deixarem alguna cosa.


Camp Base



Després de caminar 8 hores, estem cansats però tots ens trobem bé. Suposo que ens estem aclimatan bé.

 Així que l'endemà tenim tres opcions: quedar-nos al CB a descansar i aclimatar, fer el Cerro Bonete (5000m) o arrivar-nos fins al Camp 1. La decisió ha estat bastant clara per tots cinc. Com que ens trobem prou bé, decidim pujar fins al C1 (Canada, a 4800m) i muntar el campament per dormir allà. Això també forma part de l'aclimatació, i així guanyem un dia en cas de mal temps. Si passem la nit bé al C1, dormirem la nit seguent al C2 (Nido de Cóndores, a 5400m).



Aconcagua