Aconcagua 2011: Camp Base

Deixem Confluencia i ens dirigim cap al Camp Base, a 4370m d'alçada. Unes 8 hores de distància. El camí és molt llarg i pesat. Passem per Playa Ancha. Una extesió enorme de terra, pols, pedres i riuets d'aigua marró, bruta de fang, que ens indica que no hi ha gaire neu per les alçades. Kilòmetres i kilòmetres d'un paissatge molt sec i amb un polsim que se'ns posa al coll. El marró del terra i les muntanyes contrasta amb el blanc lluent del marbre que està per tot arreu. Un cop hem atravessat Playa Ancha, entrem a Playa Chica i... ens trobem el mateix. Em dóna la sensació de que estigui anat per un desert i no cap a l'Aconcagua. Quan hem arrivat a la Piedra del Fraile, hem parat a menjar alguna cosa i a descansar una mica. A partir d'aquí, el camí ja comença a pujar bastant.  Quan ja portem unes 7 hores caminant, hem d'atravessar el riu. L'aigua baixa molt marró i amb molta força i hi ha un tros bastant ample per poder creuar. Em sembla que no podré quan veig a la Raquel, amb les seves llargues cames, que el passa amb dificultats. L'Òscar ens ajuda i, després de patir, mullar-nos i riure molt, tots aconseguim passar el riu. El que ens espera després és una grimpada i una forta pujada per una tartera molt vertical. Estem cansats de tan caminar i aquest final és horrorós. Sembla que no hi arrivem mai, però per fi, a dalt d'un turonet, divisem una bandera d'Argentina..... ja hi som!! L'arrivada al Camp Base és una mica decepcionant. Només veig un Refugi enorme, que ells li diuen Hotel, i... res més. Un Aconcagua pelat de neu, molt bonic, però no té res a veure amb el que habia vist feia dos dies. La cara sur me va deixar sense paraules, en canvi ara, veient la cara nort, només puc autoconvèncem de que també és molt bonica i que serà molt més fàcil pujar per aquí. Però la veritat és que no m'imaginava això. No sé que és el que m'imaginava, però això no!  El Refugi està bastant malament, fa molt de fred i és molt gran per calentar-lo amb una petita estufa de butano. Però el menjar és bo i la gent molt amable. Hi han tot de banderes, pancartes, samarretes, enganxines... tot penjat per tot arreu amb escrits i signatures de la gent que han fet cim o que simplement han passat per aquí. Nosaltres també hi deixarem alguna cosa. Després de caminar 8 hores, estem cansats però tots ens trobem bé. Suposo que ens estem aclimatan bé.  Així que l'endemà tenim tres opcions: quedar-nos al CB a descansar i aclimatar, fer el Cerro Bonete (5000m) o arrivar-nos fins al Camp 1. La decisió ha estat bastant clara per tots cinc. Com que ens trobem prou bé, decidim pujar fins al C1 (Canada, a 4800m) i muntar el campament per dormir allà. Això també forma part de l'aclimatació, i així guanyem un dia en cas de mal temps. Si passem la nit bé al C1, dormirem la nit seguent al C2 (Nido de Cóndores, a 5400m).  

Aconcagua 2011: Camps d'alçada

Així doncs, carreguem les motxilles amb menjar, tendes, sacs de dormir i tot el necessari per passar dos dies en alçada. Controlem molt bé el pes de les motxilles, mirem d'agafar només lo just i coses que no pesin. Per exemple, no agafem les piquetes de les tendes perquè és un pes innecessàri, les tendes es poden muntar aguantant-les amb pedres. Arribem al C1 (Canada, a 4800 m) al cap de tres horetes, muntem les tendes i ens passem tota la tarda anant a buscar neu i fonent-la per fer aigua per beure i per fer el sopar. Del CB al C1, el camí és ben senzill i es puja molt bé. No hi ha neu, per tant anem caminant tranquil·lament, parlant i observant. De fet, no tenim cap pressa! Hem sortit tard del Refugi.... mentre s'arrivi de dia per poder muntar el campament.... Les tendes les muntem amb una mica de vent i no és fàcil. Aquí, normalment, fa bastant de vent. Carreguem els rocs per aguantar la tenda, els vents, i també per fer una mica de paravent perquè el fogonet aguanti sense apagar-se i poguem fondre la neu. Un cop hem tingut tot això a punt, hem anat a buscar neu a unes geleres properes i, transportant-la a dins les fundes de les tendes, hem començat a fondre-la. Quan hem tingut prou aigua per omplir les ampolles, hem començat a fer el sopar.... uns espaguettis que, no es per res però, ens han quedat boníssims! Potser és la gana que portem (avui gairebé no hem menjat), potser l'alçada o segurament la neu que hem fet servir per fer-los. Aquí les nits es fan molts llargues.... com que anem a dormir aviat perquè fa molt de fred i on s'hi està més bé és a dintre del sac, et despertes pensant que ja són les 6 o les 7 del matí i només són les 2 de la nit. L'alçada també és una mica culpable de que et vagis despertant durant tota la nit o, a vegades, de que no dormis gairebé gens en tota la nit. Aquí dalt, perds una mica la son i la gana, però queda compensat per altres coses, com les imatges que et queden grabades per sempre, les vivències viscudes, les hores amb els companys.... són moments que es viuen d'una altra manera, amb altres sensacions.... tots estem a la mateixa situació i tots sentim i fem coses que en la vida normal de cada dia ni sentim ni fem. De seguida agafes confiança i amistat amb els companys que, de fet, els acabes de conèixer, però ara són l'únic que tens. Passem molt bona nit, algú amb una miqueta de mal de cap, però aguantable. Així que desmuntem el campament i marxem cap al C2 (Nido de cóndores, a 5400 m). En aquest cas, el camí se'ns fa més pesat. És molt sec i això fa que ens costi una mica més aclimatar-nos. A les pendents més fortes, anem a poc a poc perquè ja comencem a notar la falta d'oxígen, però, de moment, estem bé. Quan arrivem al C2 comença a nevar. Així doncs, hem de muntar les tendes amb vent i nevant. Ningú es pot imaginar les ganes que tenim tots de que estiguin a punt de ficar-nos a dins! Mentre uns les munten, altres van a buscar neu i la meva feina, aquest cop, és anar fonent la neu que els companys hem van portant. Tothom té la seva tasca i tots la fem amb molt de gust. Fa molt de fred i cada cop neva més, així que, quan tenim les tendes muntades, ens posem a dintre i seguim fonent neu.  Al cap d'una estoneta, veiem que deixa de nevar i s'obra una mica el cel. Decidim aprofitar per aclimatar una miqueta més i anem fins un cim proper al C2. Tots fem cim al Cerro Manso, de 5434 m d'alçada. Desde allà dalt les vistes són impresionants... unes llengües de gel que hem fan recordar l'Himalaia, unes muntanyes amb uns seracs brutals, i, gairebé tot, està per sota nostre. Sensació de llibertat! Ja hem fet dos cims abans del gran Aconcagua, el que cada dia el tenim al davant com recordant-nos que ell és el final del nostre viatge. A vegades ens el mirem amb respecte, a vegades amb por, a vegades amb curiositat i preguntant-nos si podrem amb ell o no, si ens deixarà pujar... Ja torna a fer molt de fred i tornem cap a les tendes, ara ja per quedar-nos a preparar alguna sopeta per sopar i... a dormir, ja que demà volem arrivar-nos fins al C3 (Berlín, a 5900 m) per seguir l'aclimatació i poder estar ben preparats per fer cim. A 5900 m d'alçada, també hem passat bona nit, i el temps ens ha acompanyat bastant, doncs no ha fet gaire vent. Quan passes una nit amb molt de vent, a dins aquestes tendes i a aquesta alçada.... sembla que el món s'acabi. De moment, tenim força sort.... esperem que no hi hagi cap canvi! Deixem el C2 muntat i, després d'esmorzar una mica, no gaire, lo just per aguantar el dia, comencem a caminar cap al C3. Hi han unes 3 hores de pujada bastant forta, però ens ho agafem amb ganes, ja que sabem que això és un bon entrenament i, ..... tenim tots tantes ganes de que arrivi el dia de trepitjar el cim.... Hi arrivem amb 2 hores i mitja.... hem anat molt bé de temps i tots estem perfectament. Hem pujat ràpid i això ens fa agafar moltes forces i energia positiva. Ara si que ja ens veiem tots a dalt! Però, de moment, hem de tornar a baixar.... en això consisteix l'aclimatació! Al C3 no hi ha gaires tendes. Molt diferent dels altres camps. Es nota que cada vegada estem més amunt. Hi han 8 o 10 tendes i dues cabanetes fetes amb taulons de fusta, mal posats, que són els refugis dels guardes. Estem a 5900 m i a unes 6 o 7 hores del cim, encara que a nosaltres ens sembla que està aquí mateix. Després de mirar-nos molt la gran muntanya, estudiar la ruta veient a gent que en aquest moment hi està ascendint, comentar i morir-nos de ganes de estar ja allà dalt, baixem cap al CB a dormir, doncs en 24 hores hem pujat a molta alçada i baixarem a 3400 a descansar a questa nit.