"Fes el teu Everest"- La Pica d'Estats

El dia 28 d'agost de 2010 va ser el 25 aniversari de la primera ascensió catalana a l'Everest. Amb aquest motiu, la Generalitat, la FEEC i un munt de centres i entitats excursionistes de Catalunya ho van voler celebrar fent una ascensió conjunta a 25 cims emblemàtics per Catalunya, entre ells n'hi havien dos d'aragonesos.
La meva tria va ser La Pica d'Estats, perquè està a prop de casa i perquè és la que va triar el club al que pertanyo, el Club Alpí K2.

Després d'aterrar a Barcelona aquella matinada, procedent de 5 dies de vacancetes a Eivissa, vaig dormir unes horetes i vaig conduir 4 hores fins arribar a casa, on vaig desfer una motxilla i vaig fer-ne una altra per anar a la Pica.
Un cop a la pista que porta fins al refugi, vaig deixar el cotxe un troç avall perquè ja me'l vaig carregar un cop en una altra pista i no volia que em tornés a passar. Així que vaig començar a caminar... més del que em pensava. Per sort, em van recollir tres nois amb una furgo. Amb ells vaig arribar al refugi a la nit.
Hi havia unes 50 persones sopant i vam esperar el segon torn per fer-ho. Després de sopar... a dormir que demà ens tocava diana a les 4h per començar a caminar a 3/4 de 5h.

A les 4 en punt ens vam llevar i, després d'esmorzar, vam començar l'aproximació cap a la Pica d'Estats. Aquesta aproximació és molt llarga i pesada. De fet, aquesta muntanya no m'agrada gaire pujar-la i cada vegada que torno a ser al refugi dic: no hi tornaré mai més aquí! Però per una cosa o per altra, hi torno.

Estava cansada del viatge del dia abans i de només haver dormit 3 horetes aquella nit. Feia molt fred i era molt fosc, sort que hi havia lluna plena, i això i els frontals, ens ajudaven a veure on trepitjàvem.







Quan va començar a clarejar, vam menjar alguna cosa i vam seguir endavant.
Després de passar el segon llac, comença la pujada per la tartera, un dels troços més pesats. Però a poc a poc i sense perdre el ritme... cap amunt fins a dalt el coll que és el lloc on es decideix si es dóna la volta per França o es puja per la cresta.

Aquesta vegada vaig voler pujar per la cresta, i amb 4 més del grup ens vam liar a grimpar per unes roques que en principi semblava que res, i quan hi eres al mig.... déu n´hi dó!
No trobàvem massa per on teníem que pujar i va ser un seguit d'anar grimpant i desgrimpant fins a trobar el lloc adient per arribar a dalt. Moltes de les pedres estaven sueltes i això ho feia més perillós o més emocionant... ja no ho sé! La verticalitat i l'alçada feien respecte i el fred a les mans em deia que tenia que grimpar amb guants, cosa que no sabia fer. Així que si me'ls treia, tenia els dits gelats i no notava bé la roca, però si me'ls deixava posats.... impossible agafar-me amb seguretat.
Bé, trocets amb guants i trocets sense guants, vam aconseguir arribar a dalt.
Quan encara estava enganxada com un llangardaix a una espècie de mini xemeneia, vaig sentir la veu de l'Oda, que anava davant meu, que em deia: vinga Natha, que ja som a dalt! Vaig mirar avall i vaig pensar... Uff! aquesta ja l'hem passat!
Un cop a dalt, vam seguir pujant entre pedres fins al cim!




Allà ens esperava l'Òscar Cadiach i un munt de gent cel·lebrant els 25 anys de la primera ascensió catalana a l'Everest, on l'Òscar va ser el primer català en trepitjar el sostre del món.

Va ser molt bonic poder-ho cel·lebrar tots junts!!!

Voleu col·laborar amb el projecte?

Hola a tots!
Ja que les subvencions i els sjuts estan tan malament, he cregut necessàri fer alguna cosa més per poder dur a terme el meu projecte. Necessito la col·laboració de tothom!

1. He fet uns punts de llibre, pintats a mà, i plastificats que he deixat a diferents botigues per tal de que, qui vulgui, pugui col·laborar amb mi. El preu són 3€, poca cosa per algo que dona tanta feina! Podeu mirar les fotos d'alguns i si us agraden.... ja ho sabeu!
2. L'altra cosa que he preparat és el que es diu "operació postal". Tinc uns talonàris on cada un pagarà 3€ i hi posarà la seva adreça, i jo li envio una postal desde el cim que faci en aquells moments firmada per l'expedició. Penseu que si aconsegueixo els 7 cims, serà bonic tenir un postal de cada un d'ells, oi?

Ho trobareu, de moment, a:
-Tarragona: ESPORTS K2
-Vilassar de Mar: Llibreries INDEX i L'ARBRE
-Esterri d'Àneu: VERMELL, ARÀNEU, DESCENS i INÈDIT
-Llavorsí: FARMÀCIA i LES AIGÜES
-Ainet de Cardós: CAL JOANET i HOTEL PUITAVACA
-Ribera de Cardós: Campings LA BORDA DE PUBILL i CARDÓS

I els que em coneixeu... doncs m'ho podeu comprar directament a mi!

Vinga... animeu-vos i col·laboreu amb el projecte "7 Cims... 7 Continents".

Marxa "Romànic a la claror" 2010

Ahir vaig participar a la marxa de la Vall de Cardós "Romànic a la claror". Una ruta ben bonica passant pels 18 pobles d'aquesta Vall, combinant 30,97 km per senders, 5 km per pista i 5 km per carretera. Un total de 40,97 km pels que no es van equivocar en cap moment i amb un desnivell acumulat de 2425 m.
Aquest no és el meu cas... No ens van donar cap tipus de plànol, ni mapa ni res i els camins no estaven marcats. Només sortir de Cassibrós, un es va desviar i va agafar la pista cap al Plà de Néqua i tots els que anàvem al darrera el vam seguir. Una pista amb un desnivell considerable i mol llarga. Quan ja erem gairebé a dalt, ens vam adonar que ens aviem equivocat, doncs el seguent poble que teniem que anar, Arrós de Cardós, quedava molt més avall. Em va extranyar que per anar de Cassibrós fins Arrós ens fessin passar pel Plà de Néqua, però a les curses... no se sap mai! Així que, un cop vam comunicar amb l'organització i ens va dir que no era per allà, vam tornar a baixar a Cassibrós i vam agafar el sender del riu que ens va portar fins a Arrós. Amb tot això, vam fer 15 km de més i un retard de més d'una hora. Quan vam arrivar al següent poble el control ja habia plegat, i al següent, Esterri de Cardós, tampoc ens vam trobar el control.
Així que la majoria va abandonar.
Jo ja em vaig treure el dorsal perquè ja no podia puntuar amb aquest retard que portava, però vaig voler seguir, però ja amb tranquilitat, perquè mai habia anat a tanta velocitat per la muntanya.
Vaig baixar fins a Lladrós amb la intenció de seguir cap amunt fins Lladorre i Tavascan, però quan era a Lladrós, vaig decidir anar cap a Estaón, un poble molt bonic que està a dalt de tot de la muntanya. Així que vaig donar mitja volta i cap avall per carretera per anar a trobar el sender que va cap a Estaón.
De Lladrós vaig baixar passant per Benante fins a Ainet de Cardós i allà vaig tirar amunt per un sender fins a Bonestarre. Allà em va agafar la pluja i vaig esperar una mica, total.... ja no calia córrer!
Quan va parar una mica de ploure, vaig tirar cap a Estaón i ja vaig agafar la baixada passant per Anàs, Surri i altre cop a Ribera, lloc de sortida i final de la cursa.
De 30 participants, 17 ens vam equivocar de camí. Tothom es queixava de les males indicacions del recorregut, no hi habia res marcat, i alguns també es van perdre més endavant.
La organització ja ens va assegurar que de cara a l'any vinent marcaría els camins perquè no tornés a passar el mateix que ahir. Així que tots esperem que la cursa del 2011 sigui un èxit total!
Una llàstima perquè m'hagués agradat acabar-la, però les coses van anar així. El que he après és que no pots fer una cursa parlant amb el del costat perquè llavors passa el que passa... que anar seguint als altres, et desvies sense adonarte'n i no la pots acabar.

Curses a la muntanya?

Hi ha molta gent que li agrada correr per la muntanya. Es preparen per poder fer les curses que van sortint.

Només a la meva zona, on visc, en poc temps n'hi ha tres de previstes. Una s'està realitzant ara mateix, mentre escric això. És "La cuita al sol" i consisteix en pujar el Monteixo, sortint des de el poble d'Àreu, i intentar arrivar a dalt abans de que t'atrapi l'ombra del sol: 500 persones corrents Monteixo amunt!

Demà hi ha la "Marxa popular de les Valls d'Àneu" on hi ha tres itineraris: un de 40 km. on també tothom anirà corrents perquè s'ha de fer amb 10h., i si no ho fas.... descualificat!, un altre de 20 km. i un de molt curtet per nens. A aquesta marxa no es tracta de pujar cap muntanya, sinó de passar per diferents pobles de la Vall. Encara que el de 40 km. té bastant desnivell i no deixa de ser una cursa de muntanya més que una marxa popular.

I per últim, el 3 de juliol és realitzarà la cursa de la meva Vall, la Vall de Cardós, "Romànic a la claror", 4o km. de recorregut passant per tots els poblets de la Vall... no se n'han deixat ni un! Aquesta si que la faré perquè és la meva Vall i com diuen.... s'ha de fer país!!

Però personalment, no m'agrada anar a la muntanya corrents, sinó disfrutar-la i caminar descobrint petites o grans cosetes que un altre dia, passant per allà mateix, no vaig veure.

Pàgina principal

Aquest blog ha estat creat per poder fer un seguiment de les expedicions del projecte "7 cims... 7 continents".
Aniré afegint comentaris i fotos de cada una de les ascensions a mesura que les vagi realitzant.
Si tot va bé... aquest projecte el començaré al gener amb l'ascensió a l'ACONCAGUA, sostre d'Amèrica.

De moment encara estic pendent de subvencions i ajuts. Diverses administracions, entitats i empreses privades tenen el meu projecte per tal de que col·laborin o em patrocinin, però ja sabem que aquestes coses van lentes i haig de tenir paciència. Encara que estic animada perquè alguns ja m'han contestat positivament!!

Així doncs, a preparar-me perquè al gener..... me'n vaig a l'Aconcagua!!!!!